CINEMA FANTÀSTIC . ANNA MARTÍN

COMPARACIÓ DE LES PEL·LÍCULES

BIG FISH

Any: 2003

Gènere: Fantasia

Tema que tracta: La vida i la mort

Direcció: Tim Burton

Director fotogràfic: Philippe Rousselot

Big Fish és una pel·lícula de fantasia en la que explica la historia d’un pare i el seu fill. Al pare li encanta explicar històries fantàstiques de quan era jove i el fill no se les creu perquè són molt estranyes. Finalment el fill entén perquè el pare explica aquestes històries tan fantastiques i

ell li acaba explicant la història de la seva mort.

El tema principal del que parla la pel·lícula és de viure la vida i disfrutar-la perquè mai saps quan pot arribar el teu dia. Per això al pare li agrada explicar històries fantàstiques de la seva vida,

perquè recorda la seva joventut i realment creu que ha la ha aprofitat ia que ha sigut feliç.

El tema principal del que parla la pel·lícula és de viure la vida i disfrutar-la perquè mai
saps quan pot arribar el teu dia. Per això al pare li agrada explicar històries fantàstiques de la seva vida, perquè recorda la seva joventut i realment creu que ha la ha aprofitat ia que ha sigut feliç.

Un altre recurs que fa servir molt la pel·lícula són els flashbacks, el pare explica històries
de quan era jove i surten les imatges de la situació en la que va estar,
mentres ell en l'actualitat explica la història amb la veu en off.

AMELIE

Any: 2001

Gènere: Fantasia

Tema que tracta: Fer les coses que volem fer

Direcció: Jean-Pierre Jeunet

Director fotogràfic: Bruno Delbonnel

Amelie és una pel·lícula de fantasia que explica la història d’una noia que descobreix
que el seu objectiu en la vida és fer feliç a les persones que l’envolten, com al seu veí que té una
malaltia que fa que tingui els ossos molt fràgils o com a la seva companya de feina que porta l’estanc.
Finalment aconsegueix conèixer el seu gran amor que es diu Nino encara que fan una parella curiosa
ja que als dos els hi agraden les coses estranyes i peculiars.

El tema principal del que parla la pel·lícula és que a vegades ens preocupem perquè la
gent del nostre entorn estigui bé i no ens centrem en nosaltres mateixos i en les coses que
ens fan feliços. Parla també de viure la vida dia dia i no pensar en tot els que ens ha passat o
en els que ha d’arribar.

Les localitzacions de la pel·lícula són tant exteriors com interiors i els colors que predominen
són els colors forts com el verd o el vermell. També s'utilitzen molts  zooms i càmares ràpides
per enfatitzar la història, per no explicar tots els detalls i perquè la història avanci més ràpida.
També utilitza molts plans picats i contrapicats per donar més intriga a les escenes i a les coses
que els hi passen als protagonistes.

La banda sonora de la pel·lícula fa que estigui molt ben ambientada ja que la història
passa a París i la música és francesa.

CINEMA FANTÀSTIC - MARC GARCIA

És un gènere on és present: la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista.

BIG FISH

“Big fish” és una pel·lícula dirigida per Tim Burton de fantasia i aventura.

La pel·lícula tracta la història de un pare i un fill, on el pare, Edward Bloom als 8 anys
ha de passar molts anys al llit per un problema de creixement. Després de la malaltia
s’adona de que ha de explorar món com els grans peixos. Al llarg de la seva vida va
explicant moments de la seva vida i li afegeix un toc fantàstic.

Edward al conèixer un gegant, Karl comencen un viatge on Bloom atravessarà  per
un camí abandonat però alhora fantàstic, que el portarà a Spectre.

Edward i Karl es dirigeix el circ on Edward veurà el seu amor i treballarà molts mesos
de per averiguar com es diu, que li agrada,...

Bloom el final descobreix que Sandra estava a punt de casar-se amb un home del
mateix poble d’on venia però ell no es va rendir i la va conquistar.

Will, el fill de Edward vol que li expliqui totes les històries que li havia explicat però
com eren realment.

Jenny, la nena que es va despedir d’ell a Spectre, juntament amb Will va recontruir el
poble després de que caigués en bancarrota i li va explicar coses sobre el seu pare.

Al final Will descobreix que el seu pare està al hospital i ell li explica una història, quan ell es converteix en peix que simbolitza la mort.

AMELIE

És una pel·lícula que narra la història de Amelie desde la seva infància, on va créixer
sola, ja que el seu pare li va diagnosticar que tenia problemes cardíacs.

També a la protagonista li va afectar la mort de la seva mare, que es va suïcidar, tirant-se
des de Notre Dame.

Això fa que per aquests motius desenvolupi la imaginació.

Amelie quan es fa gran s'independitza i es guanya la vida treballant de cambrera en una
cafeteria.

A ella li succeeix un esdeveniment que li va canviar la vida: quan va veure per la
televisió l'accident de Lady Dia i descobreix que darrere una rajola del bany que hi
havia una capsa plena de records i i l'hi tornarà d'una manera peculiar.

Amélie té una sensació especial i decideix ajudar a més gent, després de conèixer
en Nino, un home molt  somniador com ella, que treballa a un parc d'atraccions i a
una botiga.

Nino es dedicava a guardarles fotografies que la gent no volia dels fotomatons.

Amelie intenta quedar de manera casual amb Nino varies vegades, després de varis
intents ho aconsegueix i acaben junts.

Amelie el final descobreix el seu objectiu: ajudar a la gent.

Comparativa pel·lícules

En la pel·lícula de Big Fish alhora de fer els flashbacks fa servir el recurs de posar imatges del
passat en canvi a  Amelie només hi ha veu en off.

En les dues pel·lícules hi ha tràveling i enfoca els plans en zoom però a la Amelie hi han molts
plans picats i contrapicats.

A Amelie hi han colors més vistosos i de contrast (vermell,verd,taronja), tot i que ha Big Fish
també n'hi han, per exemple aquell poble que estava abandonat, que també era colorit.

A Big Fish hi ha elements fantàstics com: la sirena que representa a un peix i al final la mort
del pare de Will que es converteix en peix.

CINEMA BÈL·LIC - ANNA MARTÍN

EL CINEMA BÈL·LIC

El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic en el que s’expliquen els successos
que van passar durant les guerres, com poden ser les guerres mundials o les guerres civils.

Característiques

• La majoria de pel·lícules bèl·liques expliquen la vida dels personatges abans de la guerra perquè entenguis en la situació en la que estan i perquè empatitzis amb ells.

• Moltes de les pel·lícules expliquen històries reals ja siguin les Guerres mundials o les Guerres civils.

• La majoria de combats entre els dos bàndols són fantàstics i els que moren en en combat, moren heroicament.

• En totes les pel·lícules surten armes, tancs, avions, bombes...

• En aquestes pel·lícules hi ha molts personatges que es sacrifiquen per la pàtria i  hi ha molta presència del nacionalisme.

• En la majoria de pel·lícules fan denúncies de totes les barbaritats i injustícies que van passar durant les guerres.

Classificació

• Cinema bèl·lic d’aventures: aquest tipus de cinema prioritza les aventures dels personatges que el fet d’explicar la guerra.

• Cinema bèl·lic històric: aquest subgènere explica les guerres que hi van haver durant la història i es basa en fets reals.

• Cinema bèl·lic comic: aquest tipus de cinema fa una crítica de la societat i de tots els fets injustos que passaven durant la guerra.

• Documentals bèl·lics: en els documentals surten les imatges reals que es van gravar durant els periode de les guerres.

Stalingrado

La pel·lícula de Stalingrado, explica la batalla que hi va haver a Rússia des del punt de vista dels soldats alemanys. Està basada en fets reals i explica la història dels soldats i en les dures condicions en les que estaven durant la Segona Guerra mundial.

El gran dictador

El gran dictador és una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin, en la que fa una crítica a tot el que va passar durant la Segona Guerra Mundial en relació al dictador Hitler. Aquesta peli bàsicament critica les accions que va tenir Hitler d’una manera còmica i humorística i denuncia les injustícies que hi van haver contra els jueus.

Pel·lícules bèl·liques més famoses

CINEMA BÈL·LIC - MARC GARCIA

El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic que consisteix en fets reals o ficticis en un
de camp de batalla en que mostra els aconteixements durant una guerra o fins i tot fets
posteriors a la guerra.
Principalment pretenen mostrar la batalla entre dues nacions.

Es pot subclassificar a: Guerres del Segle XX, Cinema Èpic i Cinema de Romans.

Característiques:

• La característica principal d’aquest gènere és exaltar l'heroisme.

• Ambient de guerra.

• Uniformes i estratègies militars en el camp de batalla.

• Explica l'origen de síndromes depressius, ansietat i traumes dels soldats.

• Reprodueix la resolució violenta dels conflictes, encara que a vegades es solucioni de forma pacífica.

• Manté el sentit de la col·lectivitat i les relacions interpersonals en el grup.

Subgèneres:

• Cinema bèl·lic d’aventura: Prioritzen l'acció i l'aventura abans que el punt històric,generalment són produccions importants.

• Cinema bèl·lic d’autor: Tenen més en compte els aspectes històrics amb trames dramàtiques, com: la vida en realitat a les trinxeres.

• Cinema bèl·lic històric: Principalment tenen com a objectiu reconstruir els fets històrics el més semblants possibles.

• Cinema de propaganda: Produccions realitzades amb la idea de sostenir un esforç de guerra.

Pel·lícules:

- Apocalipsis. La I guerra mundial en color.

- Stalingrado.

- El gran dictador.

- Apocalipsis. La II guerra mundial en color.

- Guerra civil Española.

- Mujeres en la guerra.

- Guernika. El bombardeo.

Sinopsi: “Stalingrado”

Pel·lícula alemana rodada l’any 1993.

Al començament de la pel·lícula un grup de soldats que venien de la batalla de Alamein
on vangaudir d’un temps abans d’anar-se’n al front rus.

Més tard van ser enviats al front rus per combatre en la batalla que es va convertir en una
de les que va produir més morts i ferits de la Segona Guerra Mundial, la “Batalla de Stalingrado”.
En un combat de tancs hi han moltes pèrdues humanes i els pocs supervivents són restituïts a
una batalla d'assalt.

Opinió personal:

A diferència de altres pel·lícules hem pogut veure la vida dels soldats a les trinxeres i només
centrar-se en l’acció de la batalla.

També hem vist que les dones van tenir un paper molt important en les guerres.

Webgrafia:

https://sectorcine.com/noticias/nota/evolucion-del-cine-belico/

https://es.wikipedia.org/wiki/Cine_b%C3%A9lico

https://es.slideshare.net/Dianfer/cine-belico-presentation

https://es.slideshare.net/culturaa1415/cine-blico-48034835

CINEMA DE TERROR - ANNA MARTÍN

El cinema de terror és un gènere cinematogràfic que es caracteritza en fer que l’espectador senti intriga, tensió i panic.

Característiques

L’ambientació d’aquestes pel·lícules és la nit i la foscor i l’acció passa en llocs abandonats, cementiris o castells.
S’utilitzen molts efectes especials com el fum, la pluja i els trons per ambientar la pel·lícula.
La principal característica és que totes les pel·lícules de por utilitzen sang.
També es caracteritzen perquè sempre hi ha monstres que fan por i que persegueixen als personatges protagonistes.
El personatge protagonista sempre es queda sol o entra en un lloc en el que no ha d’entrar perquè està prohibit.
Totes les pel·lícules de por utilitzen una banda sonora per crear tensió en les situacions en les que al protagonista li passa alguna cosa.


Classificació

Pel·lícules de monstres: són totes aquelles pel·lícules en les que apareixen monstres com poden ser els zombies, els vampirs o dimonis.
Pel·lícules de terror psicològic: són aquelles pel·lícules en les que l’espectador s’identifica amb els personatge protagonista i pateix per les coses que li passen, també és molt característic en aquest tipus de pel·lícules utilitzar lo desconegut per espantar a l’espectador.
Pel·lícules slasher: són aquelles pel·lícules en les que un assassí persegueix i ataca a un grup de amics.
Pel·lícules gore: són aquelles pel·lícules en les que predomina la sang i la violència.
Pel·lícules thriller: són aquelles pel·lícules que són de suspens o misteri i es basen en provocar suspens i misteri als espectadors.


Història del cinema de terror

La primera pel·lícula de terror es va realitzar l’any 1910 pel director J. Searle Dawley, en els Estudis Edison, aquesta pel·lícula va ser l’adaptació de la novel·la de Frankenstein, escrita l’any 1818.

Entre els any 1930 i 1940 es vam rodar les pel·lícules més clàssiques del cine de terror en la que els protagonistes són montres, com poden ser Dracula, La Mòmia, King Kong.
Però la pel·lícula que va revolucionar aquest gènere va ser la pel·lícula de Psicosis, estrenada l’any 1960 i dirigida per Alfred Hitchcock.
En els anys 70 s’estrenen pel·lícules com les de Tiburón o El Exorcista, que relacionen les coses paranormals amb la vida quotidiana.
En el 1980 van sortir pel·lícules com Viernes 13 o La Noche De Halloween, en les que les escenes són molt violentes.
I en la dècada dels 90 la tendència de les pel·lícules de terror era que fossin esgarrifants i que tinguessin finals que impactessin, com la pel·lícula El Sexto Sentido.
En els 2000 la tendència de les pel·lícules de por s’ha tornat en que l’espectador se senti identificat amb el personatge principal i que pateixi per les coses paranormals que li passen.


Pel·lícules famoses

CINEMA DE TERROR - MARC GARCIA

Cinema de terror és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per provocar a l'espectador sensacions de terror, angoixa, incomoditat o preocupació.

El cinema d'horror va néixer juntament amb el mateix cinema.


CARACTERÍSTIQUES

En la majoria de  pel·lícules de terror hi ha uns personatges de terror bàsics com: vampirs, homes llop, monstres, fantasmes, bruixes, zombis,...

Les ambientacions solen ser fosques i mal il·luminades per causar sensació de por i tensió. També si solen afegir efectes especials com: trons i llamps.


Aquestes pel.lícules solen transcorre a la nit, en llocs aïllats o abandonats, els llocs més comuns són: cementiris, cases abandonades, castells, boscos i jardins.


CLASSIFICACIÓ

- Subgèneres:
- Slasher
- Gore
- Thriller
- Suspens
- Horror


BANDA SONORA

La banda sonora té un paper fonamental en les pel·lícules de terror ja que ens produeix tensió i fa que captem la atenció ens els moments determinats.


EXEMPLES
 

Manga i anime

EL MANGA

El manga són els còmics tradicionals japonesos, el significat de la paraula manga és
literalment dibuix. Aquest còmics van sorgir en el segle XIX, però no van ser populars
fins desprès de la Segona Guerra Mundial.

ANIME

A Japó s’utilitza aquesta paraula per a referir-se a l'animació en general. Els animes són els

còmics japonesos en versió animada. L’anime té diferents classificacions segons al tipus

d’audiència al que va dirigit.

- Kodomo: Està dirigit als nens. Són coloristes i estan plens de fantasia. Exemple: Doraemon

Shonen: Dirigits als adolescents.  Les batalles i les competicions són algunes de les temàtiques.

Exemple: Bola de Drac.

Shojo: S'adreça a les noies adolescents. Tracten temes d'amor i sentiments.

Exremple: Candy.

Seinen: Dirigit a homes adults. El seu contingut és semblant al dels adolescents,afegint més

escenes de violència i sexe. Exemple: Black Lagoon.

Josei: Es dirigeix ​​al públic femení adult. La seva temàtica són relacions amoroses i sentimentals.

HAYAO MIYAZAKI

Va nèixer al 5 de Gener de 1941 a Tokio. És director de cinema japonès d’animació i d’anime ,
productor il·lustrador i dibuixant de mangas. Una de les pel·lícules que
va dirigir (La princesa Mononoke)  va ser la primera pel·lícula animada en guanyar a la
categoria de la Pel·lícula de l'Any en els Premis de l'Acadèmia Japonesa.

       

STUDIO GHIBLI

El Studio Ghibli és un estudi japonès d'animació. Les seves pel·lícules han estat

qualificades de creativitat i emoció  i són reconegudes per tot el món. Va ser fundat  l'any
1985, dirigida per Hayao Miyazaki juntament amb el seu col·lega i mentor Isao Takahata
(director de la famosa sèrie d'anime Heidi). Una de les pel·lícules més famoses
és “ La princesa Mononoke”, però també ha produït pel·lícules famoses com
“El viaje de chihiro” o “Mi vecino Totoro”